Envinats i amics Garnatxes i Carinyenes de l’Empordà

Un altre Envinats i amics. El tercer. I com els anteriors, una nit memorable de tast sincer, distès i amable amb cellerers i apassionats del vi. Aquest cop tornàvem a casa, a la nostra DO Empordà per tastar vins de les varietats Garnatxa i Carinyena, més conegudes a la terra de tramuntana per Lledoner i Carinyana. (veure fotos)

Des d’Envinats sempre hem defensat la importància que cada zona expressi la seva identitat per mitjà del seu terrer, del seu clima, però també i sobretot, per la vinificació marcada per les seves varietats autòctones. I és que tant la garnatxa com la carinyena, mediterrànies per excel·lència, s’adapten a la perfecció a aquest clima sec i ventós de les comarques gironines. Tant en terrenys d’esquistos i pissarres com en els argilosos, sorrencs o granítics, ambdues creixen i hi pateixen des de fa moltes dècades – algunes centenàries- per donar gotims i produccions reduïdes que més tard proveiran una magnífica concentració i profunditat en els vins que se’n faci. En mans d’uns viticultors que generació rera generació conserven la tradició vinícola de l’Empordà, i saben barrejar-la amb la innovació i modernitat enològica que els permet la seva formació i joventut, el cupatge resultant d’aquests factors acaba esdevenint excel·lent i donant lloc a grans vins.

Després d’una breu introducció dels Envinats, la nit va començar amb el tast dels vins blancs de cada celler. En primer lloc, en Josep Serra de La Vinyeta, ens va presentar el seu celler, explicant-nos la seva història i filosofia de treball que des de l’any 2006 porten a terme a Mollet de Peralada per obtenir vins tan coneguts com l’Heus, el Llavors, el Puntiapart, el MigMig o el Sol. En Josep ens va explicar en què han estat treballant darrerament: El Projecte Microvins. Un projecte centrat en el treball de les carinyenes que passat l’estiu sortiran al mercat : Microvins blanc 2011, una carinyena blanca 100% madurada lleugerament sobre les seves mares, de groc pàlid, amb una marcada mineralitat i aromes de flor blanca i fruits secs. Interessant i original.

Tot seguit, vam continuar amb el Celler Arché-Pagès. Amb el seu caràcter planer i divertit habitual, en Bonfill Arché ens va explicar com estan treballant ells les garnatxes i les carinyenes a Capmany. Ens va presentar Cartesius Blanc 2011. Una interessant garnatxa blanca 100% amb 6 mesos de bóta amb les seves mares. De color groc pàlid amb alguns reflexes verdosos i certa llàgrima en copa. Lleugerament alcohòlic, fresc, flor blanca i records de fruits secs i un pas per boca àgil i agradable. Una aposta clara d’en Bonfill per una varietat que s’adapta perfectament a l’Empordà i que en aquesta segona anyada demostra ja la feina ben feta.

Tot seguit, va ser el torn del Celler Martí Fabra. Per un petit problema de salut, en Joan Fabra no va poder assistir personalment a fer la seva presentació, però si va tenir l’amabilitat d’enviar-nos el seu Masia Carreras Blanc 2010 per oferir-lo al tast. És aquest un vi molt consolidat i emblemàtic a l’Empordà. Amb el seu característic cupatge centrat en la carinyena blanca i roja i, en menor proporció, garnatxa blanca entre altres, és un dels grans blancs de la DO. Groc palla amb reflexes daurats, gras i de llàgrima viva, és complexe en nas. Predominen els cítrics, la pinya i la fruita blanca madura. Els seus 12 mesos de bóta li aporten un fons confitat i de fumats, de mantega i fina pastisseria. És llaminer i ofereix un llarg postgust. Any rera any, Martí Fabra ens premia amb aquest vi. Indubtablement, un dels millors blancs de l’Empordà.

Vam encetar els negres amb el Bonfill 2007. El primer vi del Celler Arché-Pagès. Un cupatge de garnatxa negra (73%) i carinyena (21%) amb una mica de cabernet sauvignon (6%) que, segons ens va explicar el mateix Bonfill, en les properes anyades desapareixerà per estar únicament composat de les dues varietats autòctones. Es tracta d’un dels vins més autèntics de l’Empordà. Sincer. Rústic, però conservant l’elegància. Fruita negra madura, prunes en un llit de balsàmics. Més d’un any de fusta ben integrada. Llarg en boca. Amb tanins poderosos però polits. Un molt bon vi.

A continuació, en Josep Serra de Lavinyeta ens donava a tastar el Microvins Negre 2010. Un interessant monovarietal de carinyena que ja en aquesta seva primera anyada demostra el seu potencial. Amb pocs mesos en bóta usada de torrat mig, en Josep ens explicà que amb aquest vi intenta mantenir en tot moment la fruita viva de la samsó i evitar emmascarar-la més del compte pels efectes de la fusta. Roig rubí amb voraviu violaci, efectivament s’hi identifica fruita roja, records de pruna i certes notes de balsàmics. Un vi que juntament amb la varietat blanca forma part del Projecte Microvins i sortirà al mercat passat aquest estiu. Caldrà estar pendents de la seva evolució perquè prometen i molt.

La prova que l’Empordà és una terra de vins amb un potencial latent immens són els vins com Camí de Cormes 2007 del Celler Roig-Parals. Si la seva anterior anyada ja va impressionar i va escalar posicions al capdamunt de les guies de vins situant-se entre els millors de l’Empordà, aquesta anyada sembla mantenir l’excel.lència. La Mariona Parals ens va explicar els diferents terrers i vins que produeixen al seu Celler de Mollet de Peralada. Un celler de caire familiar, on la carinyena de les seves finques centenàries dóna un rendiment molt baix oferint una gran concentració resultant. El resultat és aquest Camí de Cormes 2007 que, tot i necessitar una bona estona per obrir-se i demostrar els seus atributs, ens ofereix una carinyena d’alta concentració. Profunda i molt mineral. Picota de capa mitja-alta, amb una fruita negra madura, poderosa, carnosa i una fusta ben integrada, ofereix uns tanins rodons, sense arestes. Llarg i saborós. Una magnífica carinyena.

Ja a la recta final del tast, la Carme Casacuberta del Celler Vinyes d’Olivardots ens va oferir un interessantíssim exercici : El tast dels seus 2 monovarietals de carinyena de la col·lecció Vd’O : el Vd’O 1.08 i el Vd’O 2.08. La singularitat és deguda a que ambdós vins comparteixen varietat i procediment de vinificació, però es diferencien pel terrer de les vinyes d’on procedeixen els seus gotims. En el cas del 1.08, el terreny és de pissarres i esquistos, mentre que pel 2.08 és sorrenc i argilós. El tast conjunt de les dues carinyenes va permetre constatar de forma evident la importància del terrer en l’elaboració dels vins. Mentre el 1.08 es presenta com un vi més potent, viu amb arestes fruit de la seva mineralitat, l’altra és més subtil, elegant i tot i mantenir una bona concentració, més rodó i polit. En paraules de la Carme, el 1.08 és més primitiu, més masculí (!) i el 2.08 expressa més femenitat, més sensualitat. Fantastics vins de col·leccio que caldra seguir molt atentament, fruit d’una molt bona i acurada feina.

Una gran nit que els Cellers i Envinats vam gaudir d’alló més compartint la nostra passió amb el més important : els nostres amics.

Blanc d'Orto 2010 – Envinats & amics

El celler Orto Vins és un dels més recents i interessants projectes que han nascut a la comarca del Priorat.

Acollint-se a la DO Montsant, quatre viticultors de la zona: Jordi Beltran, Josep Mª Beltran, Josep Mª Jové i Joan Asens, decideixen el 2008, seguint el llegat cooperativista de pares i avis, crear el seu propi celler i elaborar els seus propis vins seguint les més estrictes premisses de l’alta qualitat.

Cal destacar, sense cap mena de dubte, la gran experiència que aporta a aquest projecte en Joan Asens, que fins llavors havia estat el responsable de viticultura i vinificació del prestigiós celler Alvaro Palacios, amb el seu espectacular i quasi inaccessible L’Ermita, i amb qui vàrem tenir la sort de compartir la seva saviesa i experiències en el darrer tast social.

Orto compte també amb unes vinyes de personalitat pròpia, cuidades i mimades durant generacions, de les que provenen quatre vins en els que volen destacar la singularitat de les vinyes: varietals de carinyena, ull de llebre, garnatxa peluda i picapoll negre, i d’on en prové també un blanc mereixedor d’un punt i apart.

El Blanc d’Orto 2010 és un vi que ens mostra tot el potencial que pot oferir la garnatxa blanca en aquesta comarca. Provinent de finques del Masroig i Torre Fontaubella, de composició calcàrea, argiles i graves, amb costers ben assolellats i altres recollits a l’ombra i humits. En la seva elaboració es deixa macerar el most amb les seves pells i en la posterior fase de criança el vi reposa durant 7 mesos amb les seves mares (lies gruixudes). El resultat es una vi de color or pàl·lid, quasi metàl·lic, i d’aspecte untuós i gras. Amb un nas de molt bona complexitat i bon pes de la fruita, on apareixen notes de préssec i pera, i també notes de bosc, recordant subtilment aromes de pi. El seu pas per boca es potent i estructurat, amb molt bona contundència i tacte gras, on la fruita blanca d’ós harmonitza de manera perfecta amb els records de mantega que unten el nostre paladar, amb un fantàstic toc amargós final.

Orto busca l’expressió de la terra i el raïm en el seu estat més pur. Prefixa grec que vol dir ‘recte’, ‘correcte’, ‘pel bon camí’. No n’hi ha cap dubte! Excel·lent treball Orto vins!

Celler Mas d'en Gil: El jardí del vi

Quan la Marta va venir a Girona el passat mes de juny per presentar els vins dels celler al Magatzem del Pont (veure post: Mas d’en Gil al Vinomi), vàrem sortir de la trobada amb el cert convenciment de que no podíem trigar a anar a Bellmunt del Priorat a visitar Mas d’en Gil, així que aprofitant el nostre viatge al Priorat per assistir a la 4ª nit dels vins de Torroja, vàrem concretar la visita per l’endemà mateix. (Fotos : Envinats a Mas d’en Gil)

Quan arribes a Mas d’en Gil t’adones de que l’espectacularitat dels seus vins està en plena consonància amb el paratge d’on provenen. La finca es un exemple d’integració en el fantàstic paisatge que l’envolta, on vinyes, oliveres, ametllers i avellaners conviuen de manera ordenada i en perfecte harmonia.

La Marta ens esperava aquell matí per mostrar-nos “in situ” tot el que ens havia avançat aquell dia a Girona, així que provistos d’uns bons barrets que ella mateixa ens va proporcionar per protegir-nos d’un sol de justícia, vàrem pujar al 4×4 per integrar-nos nosaltres mateixos en aquell paratge meravellós.

Primer vam visitar L’Esmoler, una zona on hi ha les vinyes de macabeu, principal component del seu magnífic blanc Coma Blanca. Aquesta varietat a Mas d’en Gil ja fa uns quants anys que la treballen amb grans resultats i, tot i ser més característica d’altres zones catalanes com el Penedès, cada cop l’estem trobant a més cellers del Priorat formant sovint cupatge amb garnatxa blanca (com és el seu cas), viognier o fins i tot amb d’altres més exòtiques com PX o chenin.

Seguidament, després d’una interessant explicació sobre la importància de mantenir una flora adient a peu de vinya que ajudi a combatre les males herbes i de comprovar que els gotims ja són ben daurats, vam proseguir cap a la zona d’El Sas, on vam poder veure les vinyes de carinyena.

Si hi ha un vi que als Envinats ens porta bons records i que anem tastant regularment és el Clos Fontà. Poder trepitjar el terreny on creix la carinyena i, millor encara, poder tastar-ne els seus grans quasi a punt de veremar és tot un privilegi que cal aprofitar. Això sí, amb un bon barret per no quedar-nos-hi !

Molt interessant l’explicació que ens va fer la Marta de com tastar els grans de raïm del cep mateix per comprovar-ne el seu estat de maduració, tastant a intervals els grans de la part del cep que mira al sol i el de la part que mira a l’ombra,  i combinant  també els grans de raïm dels gotims més baixos amb els dels gotims més alts de cada cep. Impressionant la diferència entre uns raïms i els altres: més dolços i amb les pells més toves els encarats a sol, i molt més àcids i amb les pells més fortes els encarats a l’ombra. Convidats per la Marta, vàrem poder-ho comprovar fent l’exercici amb les fantàstiques carinyenes que ens envoltaven. Ens va queda clar que no es tan fàcil decidir el moment de la verema!

Ja de tornada cap a la masia, la Marta ens mostrà també una part de les més de 2000 oliveres que tenen plantades a la finca i que permeten fer un oli d’arbequina de gran qualitat.

Acompanyats d’una copa de l’excel·lent Coma Alta i xerrant distesament en un lloc més fresc, aquest quedarà com un d’aquells dies en què el vi passa a segon terme superat per l’agradable estona passada junts amb la gent de Mas d’en Gil. Moltes gràcies, Marta !

Els vins de Mas d’en Gil :

• Coma Alta (garnatxa blanca i viognier)
• Coma Blanca (macabeu i garnatxa blanca)
• Bellmunt vi de vila.
• Coma Vella (cabernet sauvignon, carinyena, garnatxa, garnatxa peluda, syrah i merlot)
• Clos Fontà (garnatxa, carinyena, cabernet sauvignon, garnatxa peluda)
• Gran Buig (garnatxa i carinyena)
• Nus (garnatxa, syrah i viognier)

Carles Ovide i Dani Coll.

4a Nit dels Vins de Torroja del Priorat

Un any més, els nostres amics de Torroja del Priorat van convidar-nos a la 4a Nit dels Vins de Torroja, una cita que any rera any ofereix la possibilitat a professionals, aficionats i públic en general a descobrir els vins que es fan a la vila. Aquest any era una data especial pel poble ja que es compleixen els 750 anys de la carta de poblament de la vila.

(veure fotos Envinats a la 4a Nit dels Vins de Torroja del Priorat) 

 

Després d’arribar a l’Hotel Abadia del Priorat (on ens vam allotjar), les activitats van començar amb la presentació al mateix hotel de la jornada. Per començar, es van oferir 4 vins blancs de la vila : Roser del Celler Mayol viticultors (macabeu 95%, garnatxa blanca 5%) interessant, fresc, fruita tropical  amb records de fruits secs, l’excel·lent i exquisit Pedra de Guix del Celler Terroir al límit (80% Garnatxa blanca, 20% Pedro Ximenez), Pescallunes (80% Chenin i 20% Macabeu) un vi que encara no es comercialitza, però que ens va  sorprendre pel seu cupatge i per un nas molt agradable on destaquen les notes de mantega, rebosteria i pa torrat i Les crivelles, un 100% macabeu que té la peculiaritat de ser vinificat seguint la més antiga tradició de Torroja. 

Tot seguit, vam baixar cap a l’aparcament on ens esperaven uns 4×4 que ens portaren a visitar la finca del Celler Licorella Vins. Amb la magnífica serra del Montsant sempre present, en Guillem Arnal va oferir-nos una interessant xerrada al voltant de les seves vinyes de carinyena i garnatxa explicant-nos les diferents característiques del terreny i orientació de cadascuna d’elles. A destacar la seva vinya més vella de garnatxa negra de l’any 1936 : 75 anys ens contemplaven !

Ja de tornada al poble, vam traslladar-nos a Cal Compte, una masia catalana restaurada que ara funciona de turisme rural i que disposa d’una magnífica terrassa on cada any es fa el tast per a professionals. En aquesta ocasió, a banda de fer el tast dels vins de Torroja, també es va poder catar els vins dels cellers convidats : el Celler Arché-Pagès i el Celler Can Sais, tots dos de la DO Empordà, fet que ens va ajudar a sentir-nos encara més com a casa !

El tast va ser una mica diferent a altres edicions : tot primer es va fer un tast a cegues de 7 vins  de diferents cellers i amb un ‘infiltrat’ de la DO Empordà. Un exercici aquest de la cata a cegues que ja sabem sempre porta sorpreses, fins i tot a vegades als mateixos autors dels vins. Els vins foren : LO del Celler LO, Expressió de Can Sais, Aònia de Licorella viticultors, una carinyena 100% molt interessant del Celler Aixalà-Alcait, Les Clivelles, el vi Torroja 750 aniversari creat per tots els viticultors per celebrar l’event, i el Rotllan Torra Reserva.

Seguidament, ja a ampolla descoberta, se’ns va oferir una mostra de tots els primers vins de cadascun dels cellers participants, dels que destaquem : Melis del Celler Melis per les seva unicitat respecte els altres atorgada pels seus 18 mesos de bóta, l’elegant rusticitat del Pardalasses del Celler Aixalà-Alcait, un magnífic 2/3 de Trio Infernal del millor tastat durant la nit, l’elegant fruita vermella del Vi de Vila de Terroir al límit, l’interessant Glop de Celler Mayol Viticultors i els convidats de la DO Empordà : l’Expressió de Can Sais i el Bonfill d’Arché-Pagès.

Vam continuar les activitats afegint-nos a l’acte de la piscina on novament els cellers oferien un tast al públic general i on vam aprofitar per xerrar en un ambient més distès amb els diferents viticultors, blocaires i altres i acabar de provar altres vins que no havíem pogut degustar abans. Vins com el Riu de Trio Infernal, el Destrankis 2009 d’Aixàlà-Alcait, segurament un dels vins de millor relació qualitat-preu que podem tastar a Catalunya, l’Èlix de Melis, el Cartesius d’Arché-Pagès o el Temptació 2009 de Can Sais entre d’altres.

Tot plegat una jornada molt agradable, molt ben organitzada per tot un poble que acull als amants del vi de la millor manera : oferint generosament els seus vins i amb una amabilitat sense reserves. Gràcies torrojans !

Edetària 2005

La Terra Alta es terra de vins blancs exquisits, de marcada personalitat mediterrània i on la Garnatxa blanca, la varietat per excel·lència de la zona, demostra tot el seu potencial.

Un magnífic exemple d’això es l’Edetària 2005. Vi que elabora el celler del mateix nom, Edetària, a Gandesa, amb raïms de Garnatxa blanca (85%) i Macabeu (15%) provinents de vinyes velles de més de 60 anys d’edat i criança de 8 mesos en botes de roure francès.

Un vi amb una personalitat, cos i caràcter que no et deixa indiferent i que després de 6 anys de bon repòs a l’ampolla, ha aconseguit una evolució formidable, adquirint matisos que et transporten a noves experiències i sensacions que costen trobar en els vins blancs.

L’Edetària 2005 presenta un color groc daurat, net i brillant, d’aparença untuosa. Aromes sensacionals de fruita blanca madura i confitada, herbes i palla, records de nou moscada i fruits secs torrats, mineral, fòsfor. Boca untuosa i plena, fruitós i saborós, elegant i potent, amb una llargada final fabulosa que combina amb una fina amargor deliciosa.

6 anys d’evolució meravellosa que et fan gaudir d’una Garnatxa blanca diferent i sorprenent. No us el perdeu!

Mas d'en Gil al Vinomi

Al mes de juny costa trobar forats a les agendes. S’acosta l’estiu i totes les activitats que hem anat fent durant l’any, incloses les dels nostres fills, s’han d’acabar de la millor manera: sopars, festes de comiat, festivals…., que complementen de manera frenètica la, ja de per sí, estressant rutina diària.

Però hi ha esdeveniments que ens fan ajustar i comprimir aquestes agendes per tal de trobar el forat, i que el Priorat visiti Girona, sens dubte n’és un!

Aquest passat dimecres, de la mà dels amics d’El Magatzem del Pont, el Priorat ens va visitar, representat per un dels més prestigiosos cellers de la comarca, Mas d’en Gil. Els Envinats ens vàrem aplegar a la sala Vinomi del Magatzem del Pont (un espai fantàstic fet i pensat pel vi) per tal de gaudir dels excel·lents vins del celler i de les explicacions i comentaris de la Marta, una dels seus màxims responsables. (veure fotografies)

La Marta, per començar, ens va convidar a una visita virtual per la  finca Mas de’n Gil, de 125 hectàrees i situada al terme municipal de Bellmunt del Priorat, a tocar de la Serra de Llaberia, afavorida per l’entrada de la brisa del mar i amb els terroirs característics de la comarca, la llicorella, que tanta singularitat aporten als vins de la zona. En ella hi ha 45 hectàrees de vinyes plantades en terrasses i costers, acompanyades d’oliveres centenàries, ametllers i avellaners, dibuixant un paisatge estrictament mediterrani.

Tot seguit vàrem poder gaudir dels seus vins, tots ells singulars i característics, sobretot els blancs, que destaquen per ser vins amb cos i ànima de negres, tant és així que la Marta ens va proposar invertir l’ordre habitual de qualsevol tast, començant pels 4 vins negres i acabant amb els 2 blancs i el dolç.

Per començar vàrem tenir el privilegi de tastar en primícia el vi de vila, el Bellmunt, de l’anyada 2008. Un negre elaborat amb Garnatxes joves (60%) acompanyades de Carinyena (20%) i Cabernet Sauvignon (20%) i envellit durant 10 mesos en botes de roure. De color vermell i capa mitja, presentava aromes de fruita vermella dolça i fresca i una boca molt equilibrada i golosa.

El següent en omplir les nostres copes va ser el Coma Vella, anyada 2007. Cupatge de Garnatxa (70%), Carinyena (20%) i Syrah (10%) i envelliment de 12 mesos en botes de roure (20% noves). Vi que els Envinats coneixem molt bé, essent per nosaltres un autèntic vi de capçalera. De color cirera tapat, ribet robí i llàgrima densa i viva. Aromes de fruita madura, bosc, terra humida i mentolats. A la boca envolvent, potent i fresc a l’hora, complexa. Vi plenament mediterrani.

Va arribar el moment dels vins de finca, i el primer va ser el Clos Fontà, anyada 2002. Provinent de vinyes velles de Garnatxa (70%), Carinyena (20%) i Cabernet Sauvingnon (10%) i envellit en botes de roure durant 14 mesos (80% noves). Color cirera molt tapat amb ribet taronja. Aromes d’evolució esplèndida: panses i bombons de licor. Fruita i fusta en perfecte harmonia, molt complexa. A la boca sedós i rodó, sense perdre el potencial característic dels vins de la zona. Excel·lent.

El següent vi de finca mereix un punt i a part, ja que el Gran Buig es un vi que només apareix al mercat quan les condicions del raïm i el temps s’uneixen per ser excepcionals. Vàrem tenir el plaer de poder tastar l’anyada 2004 (única anyada juntament amb la de 1998). Elaborat amb les Garnatxes i Carinyenes més velles de la finca i envellit durant 18 mesos en botes de roure, és un vi elegant i complexa, de color cirera impenetrable i llàgrima densa, que ofereix una excel·lent complexitat aromàtica: fruita negra madura, tabac, balsàmics, roure cremós integrat amb la fruita. A la boca ple i carnós, molt voluminós, fruitós, madur i gras. Formidable.

Els negres vàren deixar pas als blancs, començant amb el Coma Alta, anyada 2009. Cupatge de Garnatxa blanca (70%) i Viognier (30%) i envellit durant 6 mesos (70% inoxidable, 30% botes de roure). De color groc pàl·lid amb reflexes verdosos, untuós. Aromes esplèndids de fruita tropical, tocador, herbes aromàtiques. A la boca es sedós i gras, a l’hora que potent i concentrat, molt fruitós. Un blanc de referència.

Tot seguit li tocà el torn al Coma Blanca, anyada 2009. Un vi de personalitat molt marcada, blanc amb cos de negre. Cupatge de Garnatxa blanca (50%) i Macabeu (50%) i envellit durant 6 mesos en botes de roure (80% noves). De color groc molt pàl·lid i ribet verdós, sorprenent després del seu pas per bóta. De forta complexitat aromàtica, ofereix notes d’herbes i palla, flors, fumats i espècies. A la boca es molt voluminós i gras, llarg. Aconsellable no prendre’l massa fred. Un blanc sensacional.

La fi d’una excel·lent trobada la va posar el Nus, anyada 2008. El dolç natural de Garnatxa (80%) acompanyada de Syrah (15%) i Viognier (5%) i amb envelliment de 18 mesos. Un dolç que aportava records de panses, bombons i xocolata, amb una boca fresca i dolça que convidava a seguir-lo gaudint. Un magnífic dolç per a qualsevol moment del dia.

Mas de’n Gil, una referència al Priorat que cal seguir i tenir molt present, amb uns vins molt actuals i moderns que no perden l’essència de la tradició d’on procedeixen.

Fantàstica feina! Per molts anys Mas de’n Gil!

3a Nit dels Vins de Torroja del Priorat

Aquest passat 21 d’agost els Envinats vam assistir a la 3a Nit dels Vins de Torroja, una mostra completa de tots els vins que ofereixen els diferents cellers ubicats a aquesta vila del Priorat. (veure fotos)

La recepció es va fer la mateixa tarda a l’Hotel Abadia amb la degustació d’un magnífic Trio Infernal 0/3 2008. Allí vam poder compartir unes primeres impressions amb els organitzadors i conèixer companys d’altres blocs de vi com en Jaume, autor de Vins de Catalunya, un interessant bloc on podeu trobar-hi una bona quantitat de notes de cata que ha realitzat en una extensa llista de cellers que ha visitat. Bona  feina, Jaume !

Seguidament, amb l’ajut de vehicles 4×4, els organitzadors ens van oferir una explicació a peu de vinya de les diferents finques que envolten el poble, identificant-les pels seus viticultors i cellers propietaris, així com les característiques climàtiques i de tipus de terreny de les diferents vessants que encerclen la vila. Ens va cridar especialment l’atenció, els costers d’una de les finques de Trio Infernal, amb una plantació molt intensiva de syrah on els ceps, molt junts i sense terrasses, representen un exemple clar de les dificultats per comrear vi al Priorat.

Després de gaudir de les vistes del poble a més de 400m d’alçada, vam traslladar-nos a la magnífica Terrassa de Cal Compte per fer el tast, a cegues, dels vins de la vila. El marc no pot ser més ben triat : des de la mateixa taula de tast, pots gaudir del paisatge d’on prové el vi, com si fessis glops directament de la vinya !

Una bona idea aquesta de proposar el tast professional de manera informal.  Aquest tipus d’events guanyen molta espontaneïtat i permeten una descoberta més sincera de la tipicitat general dels vins locals, més que no pas tastant-los de forma més tècnica i precisa al voltant d’una taula. Però malgrat agradar-nos el format, creiem que el nombre de vins a tastar  (27) va ser una mica excessiu. El tast de més de 15 vins ja suposa un problema per a nosaltres per tal de poder-los valorar de la manera més honesta i correcta possible: o bé te’n deixes alguns, o bé el tast queda distorsionat, i provar i valorar tots 27 que hi havia a la taula va ser complicat.

Cal dir que la majoria de vins tastats no varen presentar defectes significatius, llevat d’un d’ells que presentava unes notes sulfuroses molt accentuades, el que dóna fe de la bona feina que realitzen els elaboradors, però tampoc vàrem trobar vins que ressaltessin de manera significativa per tenir virtuds destacables.

Dit això, resulta compromès destacar algun dels vins tastats ja que sap greu no esmentar-ne d’altres que segurament en serien mereixedors. De tota manera, del tast a cegues a peu de terrassa i a primera impressió, en destacaríem : el Torroja  2008 Vi de Vila i l’Arbossar 2007 del Celler Terroir al límit; el Destrankis 2008 del Celler Aixalà Alcait, que ens va causar molt bona impressió; el Trio Infernal 2/3 del Celler Combier-Fischer-Gerin SL; i l’Elix del Celler Melis; tots ells pel fet de mantenir  un bon equilibri entre fruita i criança i ser fidels a la idea dels vins de poble.

Les notes de tast dels 5 vins que destaquem, són les següents:

– Torroja Vi de Vila 2008: Color cirera tapat. Aromes de fruita madura i espècies. Excel·lent integració de la cremositat i torrats del roure amb la fruita. A la boca tornen els sabors de fruita madura, combinats amb bona carnositat i potencia i tocs minerals.

– Arbossar 2007: Color cirera i vora grana. Aromes de fruita madura, torrats del roure, records de fruits secs, terra humida. A la boca es carnòs i complexe, astringent, amb bona estructura.

– Destrankis 2008: Color cirera intens i vora robí. Aromes de fruita vermella confitada, tocs de xocolata. A la boca és estructurat, fruitós i fresc, amb bona acidesa i llarg postgust. Molt expressiu.

– Trio infernal 2/3: Color cirera tapat. Aromes de fruita madura, terròs i mineral.  A la boca és potent i complexe, amb molt bon final.

– Elix: Color cirera tapat. Aromes de fruita de bosc, terra humida i espècies. A la boca és potent i carnós, mineral.

La vetllada va continuar a la piscina pública de Torroja on es va fer un nou tast obert al públic en general i on vam poder conversar amb la gent dels diferents cellers i retrobar les nostres famílies per comentar les sensacions d’una intensa tarda de vins.

Una fantàstica jornada, de qualitat i ben preparada que vam poder gaudir gràcies a la il.lusió i a l’esforç de tots els viticultors del poble i al suport de l’Ajuntament de Torroja representat pel seu alcalde, Jordi Aixalà. Bona feina!

Esperem retrobar-nos en la propera edició.

Carles Ovide i Dani Coll

Costers del Segre 18 Feb 2010

Aquesta vegada, els Envinats, de la mà de l’Enric i en Jordi, ens hem acostat a una nova DO catalana. (veure fotos).

Costers del Segre es un dels territoris vinícoles més extensos de la península, que comprèn quasi la totalitat de la província de Lleida, des del Pallars Jussà, fins a Les Garrigues, al peu del Montsant i des de les terres àrides de ponent fins a La Segarra. Tot aquest extens territori està dividit en set subzones; Les de Raimat i Segrià, a l’oest de la ciutat de Lleida, formen el nucli originari de la DO, d’on s’obtenen vins de tall mediterrani. Més al nord es troben les d’Urgell i Artesa de Segre, amb un clima més rigoròs, on es conreen varietats resistents a aquests climes extrems, d’on s’obtenen vins de tall més fresc. A l’est trobem la subzona de les Valls del riu Corb, terres seques i àrides, d’on surten vins més rodons i alcohòlics. Més al sud, a tocar de la serralada del Montsant, hi troben la subzona de les Garrigues, amb magnífiques vinyes de Cabernet Sauvignon i Garnatxa que produeixen vins negres molt més càlids i equilibrats. I finalment, la subzona més jove de totes, la del Pallars Jussà, que ofereix una viticultura de país fred que combinada amb el clima mediterrani, dona uns resultats molt acceptables.

La selecció de vins per tastar va ser aquesta:

Raimat Brut Nature: Vi espumòs elaborat pel celler Raimat, subzona del mateix nom, 70% Chardonnay i 30% Pinot noir. Espumòs de color groc brillant i bombolla fina. Aromes intensos de flors i pastisseria. Cremòs i fruitòs, amb una excel·lent acidesa. Un magnífic espumòs de tall molt “champenoise”.

Raimat Vinya 27 Chardonnay 2009: Blanc del celler Raimat. Varietal de Chardonnay. De color groc pàlid amb tons verdosos. Aromes florals i de fruites tropicals amb tocs fumats. A la boca es fresc i untuós, amb bona acidesa i records fruitosos.

Agalíu 2008: Blanc elaborat pel celler l’Olivera, subzona Valls del riu Corb. Varietal de Macabeu, fermentat i criat en botes de roure francès. Color groc palla, amb aromes complexes de flors blanques i balsàmics. A la boca es lleuger però estructurat, fruitòs i saboròs.

Bru de Verdú 2007: Del celler Cercavins, subzona Valls del riu Corb. Negre elaborat amb 70% Ull de llebre i 30% Syrah, amb criança de sis mesos en botes de roure americà i francès. De color cirera fosc i brillant. Aromes de fruita madura, espècies. A la boca es fresc, cremòs, amb notes de fruita dolça i tanins madurs.

La Figuera 2006: Celler La Figuera, de la subzona d’Artesa de Segre. Negre elaborat amb cupatge de Cabernet Sauvingon i Ull de llebre, amb pas per botes de roure. Color cirera tapat amb vora teula. Aromes de fruita vermella confitada amb notes de vainilla. Pas per boca astringent, amb tanins durs i records de fruita madura.

Petit Grealó 2005: Celler Vinya l’Hereu de Seró, subzona d’Artesa de Segre. Negre elaborat amb cupatge de Syrah, Merlot i Cabernet Sauvignon. Color cirera tapat intens i ribet amb tons robí. Aromes de fruita vermella i negra de bosc, amb tocs balsàmics i minerals accentuats per un any de criança en dipòsit d’acer inoxidable. A la boca entra fresc però complexe, amb tanins rodons i records de fruita compotada i cuir.

Cèrvoles 2005: Del Celler Cèrvoles, subzona Les Garrigues. Negre elaborat amb cupatge d’Ull de llebre, Cabernet Sauvignon, Garnatxa i Merlot i criança de 12 mesos en botes de roure francès. Color cirera tapat amb ribet de lleugers tons blaus, de capa alta i llàgrima densa. Aromes complexes de fruita madura, pruna i terra humida, amb torrefactes de la criança en fusta. A la boca es potent i carnòs, amb tanins madurs i estructurat, amb un final llarg de fruita madura.

Geol 2006: Celler Tomàs Cusiné, subzona Les Garrigues. Negre elaborat amb cupatge de Merlot, Cabernet Sauvignon, Carinyena, Cabernet Franc i Marselan, amb criança de 10 mesos en botes noves de roure francès. De color cirera intens i brillant, de capa alta. Aromes de fruita madura, amb fons de tabac i cacau, amb molt bona integració de la fusta que aporta suaus torrefactes. A la boca es presenta fresc i fruitòs, potent, amb tanins ben presents però polits i un post-gust llarg i saboròs de fruita madura i xocolata negra. Esplèndid.

Envinats al CataVins 2009

Aquest passat dissabte 14 de Novembre, alguns dels Envinats vam visitar el CataVins Sabadell 2009. L’any passat no vam poder assistir-hi, però aquest any no hem deixat passar l’oportunitat de posar-hi el nas.

Tot i que aquesta ha estat tot just la segona edició, l’hem trobada interessant i l’oferta de vins i expositors és força àmplia. Hi ha sobretot referències catalanes, però també es pot descobrir vins d’altres de DOs nacionals com Ribera del Duero, Rias Baixas o Navarra. El nombre de cellers que hi aporten els seus vins a tast és important, tot i que molts d’ells només hi són presents per mitjà del distribuïdor. En aquest sentit, a l’aficionat ens decep un mica perquè ens agrada més conversar directament amb ells, sense voler desmerèixer la feina dels distribuïdors. A les activitats del món del vi, s’hi sumen també algunes activitats de caire més gastronòmic, de forma menys rellevant, però també destacable.

Tot passejant-hi vam trobar diferents vins que ens agraden i vam poder tastar-ne les seves noves anyades. Com amants que som dels vins de la DO Empordà, destaquem els sempre esplèndids Cadac i Perafita de Martín Faixó, les novetats d’Oliver Conti amb un Carlota que aprofita la peculiaritat d’un cabernet franc fet a l’Empordà, la feina ben feta del Celler Arché Pagès amb un Cartesià 2004 que és ara en el seu millor moment i un Gresa 2007 que, malgrat faltar-li encara un o dos anys d’ampolla, promet moltíssim i vam poder comprovar el manífic potencial que té.

D’altres denominacions catalanes, ens va agradar molt l’Abadal 3.9 2006, per molts de nosaltres, el millor vi d’aquest celler del Pla de Bages. També vam estar conversant amb la gent de la DO Terra Alta al voltant del gran treball que estan fent allà per recuperar i millorar cada dia la seva garnatxa blanca, per convertir-la en insignia de la zona. Vam tastar el Llagrimes de Tardor, un 100% garnatxa blanca força interessant. Especialment memorable va ser el tast de Tayaimgut 2007, un meravellós sauvignon blanc fet a Sant Joan de Mediona al Penedès i del que vam corroborar la fantàstica impressió que ja ens havia deixat la 2006.

Fora de Catalunya, ens van agradar els albarinhos de Fefiñanes. Vam poder-ne tastar els seus tres vins : el jove Albarinho de Fefiñanes, la seva versió amb criança sobre les seves lies : Fefiñanes III año, i la versió amb bóta : 1583. A destacar el Fefiñanes III año per mantenir exquisidament l’equilibri entre fruita i criança. De la Ribera del Duero, el Ferratus 2006 ens va recordar la gran tinta fina de la DO castellana, amb una gran complexitat i fruita madura perfectament integrada amb la fusta.

 

Ja ho veieu, tot plegat una jornada ben aprofitada i que us recomanem que no deixeu escapar en les properes edicions del CataVins.

Tast 7 Octubre : Priorat i Montsant

Un any més, després dels mesos d’estiu, els Envinats encetem la temporada de tastos amb una nova trobada, aquest cop amb vins de les DOQ Priorat i DO Montsant a càrrec de Carles Ovide i Dani Coll.

Es fa difícil de dir res de nou de les característiques dels vins que trobem per les terres seques i pissarroses dels costers del Priorat i de la seva veïna Montsant. El tast de 8 magnífics exemples de concentració tànica dels seus fruits, ens fa recordar que la seva robustesa i alcoholicitat – característiques infravalorades en altres temps – ara es mantenen com a element diferenciador d’uns vins de gran complexitat i matisos reconeguts arreu del món.

A la ja prestigiosa Priorat vam voler també tenir en compte l’emergent i cada cop més valorada Montsant, on són ja molts els vins destacables, els quals no tenen res a envejar a la seva més internacional veïna. Vam tastar 8 vins : 4 vins de cada zona i, dins d’aquests, 3 de negres i 1 blanc.

Els vins tastats van ser aquests :

 

Dido Blanc 2008.
DO Montsant. Venus La Universal. Macabeu i Garnatxa blanca. De color palla brillant amb reflexes verdosos. Aroma molt expressiu de la macabeu, mineral, flors blanques. Saboròs, gras i especiat. Excel.lent.

Coma Alta 2007.
DO Priorat. Celler Mas d’en Gil. 85% Garnatxa blanca, 15% Viognier. Color groc palla, amb llàgrima densa. Aromes molt intensos de fruites tropicals. Excel.lent integració dels 5 mesos de criança en botes de roure francés que juntament amb els 15% de volum glicèric li dona un caràcter molt particular. Gras i dens a la boca. Un vi molt especial.

Acústic 2007.
DO Montsant. Celler Acústic. Garnatxa i Samsó. De color cirera amb vora grana. Aromes de fruita madura i espècies. Cremositat de la fusta ben integrada. No massa expressiu i un pèl curt.

Camins 2007.
DO Priorat. Celler Álvaro Palacios. Garnatxa, Samsó, Cabernet Sauvignon i Syrah. Color cirera tapat i brillant. Aromes juvenils i frescos, amb tocs florals. Fruita madura. Bon equilibri entre fusta i fruita. Equilibrat i complexe tot i la seva joventut.

Dido 2007.
DO Montsant. Venus La Universal. Garnatxa, Samsó, Cabernet Sauvignon i Merlot. Tast decebedor! Volem creure que aquest vi, que molts de nosaltres coneixem molt bé i sabem de la seva qualitat, ha tingut algun tipus de problema aliè a la seva el·laboració, ja que desprenia un aroma d’ous podrits fortíssim, d’excès de sulfuròs, que ni el pas de diversos minuts va fer minvar. Mala sort!

Solanes 2005.
DO Priorat. Garnatxa i Samsó. De color cirera tapat i vora grana. Fruita vermella madura, torrats polits i intensos. Tocs minerals i de terra humida, amb molt bona integració de la fusta. Un priorat autèntic, sense pretensions i amb un final un pèl curt.

SolPost 2005.
DO Montsant. Garnatxa i Samsó. De color cirera brillant amb vora grana. Aromes a fruita confitada, xocolata i licors i un rerafons de vainilla molt agradable. A la boca es cremòs, amb tanins vius i agradables que porten a un final persistent i elegant. Sorpresa molt agradable, vi excelent per veure ara o esperar encara algun temps.

Coma Vella 2005.
DO Priorat. Celler Mas d’en Gil. De color cirera brillant i vora grana. Priorat modern i elegant. Aromes complexes, fruita madura combinada excel.lentment amb un roure cremòs. Boca fina i elegant, amb un final llarg que no deixa indiferent a ningú. Un gran vi.

Carles Ovide i Dani Coll