Després d’una breu introducció dels Envinats, la nit va començar amb el tast dels vins blancs de cada celler. En primer lloc, en Josep Serra de La Vinyeta, ens va presentar el seu celler, explicant-nos la seva història i filosofia de treball que des de l’any 2006 porten a terme a Mollet de Peralada per obtenir vins tan coneguts com l’Heus, el Llavors, el Puntiapart, el MigMig o el Sol. En Josep ens va explicar en què han estat treballant darrerament: El Projecte Microvins. Un projecte centrat en el treball de les carinyenes que passat l’estiu sortiran al mercat : Microvins blanc 2011, una carinyena blanca 100% madurada lleugerament sobre les seves mares, de groc pàlid, amb una marcada mineralitat i aromes de flor blanca i fruits secs. Interessant i original.
Tot seguit, vam continuar amb el Celler Arché-Pagès. Amb el seu caràcter planer i divertit habitual, en Bonfill Arché ens va explicar com estan treballant ells les garnatxes i les carinyenes a Capmany. Ens va presentar Cartesius Blanc 2011. Una interessant garnatxa blanca 100% amb 6 mesos de bóta amb les seves mares. De color groc pàlid amb alguns reflexes verdosos i certa llàgrima en copa. Lleugerament alcohòlic, fresc, flor blanca i records de fruits secs i un pas per boca àgil i agradable. Una aposta clara d’en Bonfill per una varietat que s’adapta perfectament a l’Empordà i que en aquesta segona anyada demostra ja la feina ben feta.
Tot seguit, va ser el torn del Celler Martí Fabra. Per un petit problema de salut, en Joan Fabra no va poder assistir personalment a fer la seva presentació, però si va tenir l’amabilitat d’enviar-nos el seu Masia Carreras Blanc 2010 per oferir-lo al tast. És aquest un vi molt consolidat i emblemàtic a l’Empordà. Amb el seu característic cupatge centrat en la carinyena blanca i roja i, en menor proporció, garnatxa blanca entre altres, és un dels grans blancs de la DO. Groc palla amb reflexes daurats, gras i de llàgrima viva, és complexe en nas. Predominen els cítrics, la pinya i la fruita blanca madura. Els seus 12 mesos de bóta li aporten un fons confitat i de fumats, de mantega i fina pastisseria. És llaminer i ofereix un llarg postgust. Any rera any, Martí Fabra ens premia amb aquest vi. Indubtablement, un dels millors blancs de l’Empordà.
Vam encetar els negres amb el Bonfill 2007. El primer vi del Celler Arché-Pagès. Un cupatge de garnatxa negra (73%) i carinyena (21%) amb una mica de cabernet sauvignon (6%) que, segons ens va explicar el mateix Bonfill, en les properes anyades desapareixerà per estar únicament composat de les dues varietats autòctones. Es tracta d’un dels vins més autèntics de l’Empordà. Sincer. Rústic, però conservant l’elegància. Fruita negra madura, prunes en un llit de balsàmics. Més d’un any de fusta ben integrada. Llarg en boca. Amb tanins poderosos però polits. Un molt bon vi.
A continuació, en Josep Serra de Lavinyeta ens donava a tastar el Microvins Negre 2010. Un interessant monovarietal de carinyena que ja en aquesta seva primera anyada demostra el seu potencial. Amb pocs mesos en bóta usada de torrat mig, en Josep ens explicà que amb aquest vi intenta mantenir en tot moment la fruita viva de la samsó i evitar emmascarar-la més del compte pels efectes de la fusta. Roig rubí amb voraviu violaci, efectivament s’hi identifica fruita roja, records de pruna i certes notes de balsàmics. Un vi que juntament amb la varietat blanca forma part del Projecte Microvins i sortirà al mercat passat aquest estiu. Caldrà estar pendents de la seva evolució perquè prometen i molt.
La prova que l’Empordà és una terra de vins amb un potencial latent immens són els vins com Camí de Cormes 2007 del Celler Roig-Parals. Si la seva anterior anyada ja va impressionar i va escalar posicions al capdamunt de les guies de vins situant-se entre els millors de l’Empordà, aquesta anyada sembla mantenir l’excel.lència. La Mariona Parals ens va explicar els diferents terrers i vins que produeixen al seu Celler de Mollet de Peralada. Un celler de caire familiar, on la carinyena de les seves finques centenàries dóna un rendiment molt baix oferint una gran concentració resultant. El resultat és aquest Camí de Cormes 2007 que, tot i necessitar una bona estona per obrir-se i demostrar els seus atributs, ens ofereix una carinyena d’alta concentració. Profunda i molt mineral. Picota de capa mitja-alta, amb una fruita negra madura, poderosa, carnosa i una fusta ben integrada, ofereix uns tanins rodons, sense arestes. Llarg i saborós. Una magnífica carinyena.
Ja a la recta final del tast, la Carme Casacuberta del Celler Vinyes d’Olivardots ens va oferir un interessantíssim exercici : El tast dels seus 2 monovarietals de carinyena de la col·lecció Vd’O : el Vd’O 1.08 i el Vd’O 2.08. La singularitat és deguda a que ambdós vins comparteixen varietat i procediment de vinificació, però es diferencien pel terrer de les vinyes d’on procedeixen els seus gotims. En el cas del 1.08, el terreny és de pissarres i esquistos, mentre que pel 2.08 és sorrenc i argilós. El tast conjunt de les dues carinyenes va permetre constatar de forma evident la importància del terrer en l’elaboració dels vins. Mentre el 1.08 es presenta com un vi més potent, viu amb arestes fruit de la seva mineralitat, l’altra és més subtil, elegant i tot i mantenir una bona concentració, més rodó i polit. En paraules de la Carme, el 1.08 és més primitiu, més masculí (!) i el 2.08 expressa més femenitat, més sensualitat. Fantastics vins de col·leccio que caldra seguir molt atentament, fruit d’una molt bona i acurada feina.
Una gran nit que els Cellers i Envinats vam gaudir d’alló més compartint la nostra passió amb el més important : els nostres amics.
Poder conversar amb responsables dels cellers, com l’Albert Costa del 
Dels vins que es podien tastar, que n’eren pràcticament la totalitat dels que s’elaboren en el municipi, destacaríem el Roquers de Porrera 2006, del 
Seguidament, amb l’ajut de vehicles 4×4, els organitzadors ens van oferir una explicació a peu de vinya de les diferents finques que envolten el poble, identificant-les pels seus viticultors i cellers propietaris, així com les característiques climàtiques i de tipus de terreny de les diferents vessants que encerclen la vila. Ens va cridar especialment l’atenció, els costers d’una de les 
Després de gaudir de les vistes del poble a més de 400m d’alçada, vam traslladar-nos a la magnífica Terrassa de 
La vetllada va continuar a la piscina pública de Torroja on es va fer un nou tast obert al públic en general i on vam poder conversar amb la gent dels diferents cellers i retrobar les nostres famílies per comentar les sensacions d’una intensa tarda de vins.
Com ja anunciàvem, el passat dia 1 de maig ens vàrem acostar a Gratallops per tal d’assistir, dintre dels actes de la 15a Fira del Vi de Falset, al 4rt Tast amb Llops (veure 
Tot i el gran potencial que endevinem en la majoria dels vins tastats, com era previsible (essent de la collita del 2008) a la majoria els manca encara almenys un parell d’anys d’ampolla per demostrar les seves qualitats de grans vins que s’espera d’ells. I és que potser l’única crítica que es pot fer a aquests tipus d’events tant enriquidors pel món del vi és que tastar a l’avançada està molt bé i és molt interessant, però creiem que sempre s’hauria de fer proposant també la comparació amb el mateix vi però ja acabat. Això és : amb la seva versió o anyada ja òptima per al consum. D’altra manera, al tastador li pot quedar una sensació de desencís o de desconcert i es fa molt difícil valorar ‘allò que podrà ser’. És per això que, sincerament, no vam ser capaços d’identificar trets comuns en els vins tastats per diferenciar-los als d’altres pobles de la zona. Segurament, una anàlisi més detallada, en condicions més controlades (en un local amb diferents copes, sense la calor de l’exterior, amb temperatures correctes,…) i feta per professionals més ensinistrats que no pas nosaltres, pot portar a una diferenciació dels vins de poble, però nosaltres aquella tarda no la vam saber trobar.
De tots els vins tastats, nosaltres destacaríem el Canyarets 2008 de Fredi Torres, del Celler Saó del Coster per la seva sinceritat de plantejaments apostant per la carinyena negra, l’especialitat que segons en Fredi s’adapta i representa millor el terreny del Priorat. Un vi que encara no ha comercialitzat però que sens dubte caldrà tenir molt en compte quan estigui llest. També ens va agradar força el Clos Clara 2008 del Celler de l’Abadia, un copatge de garnatxa (40%), carinyena (40%), syrah (10%) i cabernet sauvignon (10%) amb una fruita fantàstica i promesa d’integració de la fusta amb un parell d’anys d’ampolla. També un celler interessant a seguir.
La resta de propostes, totes interessants i amb gran qualitat, però sense sorpreses destacables i necessitant força temps d’ampolla per poder brillar i gaudir-ne. Comentar que fora de la mostra de vins de poble, el Celler VallLlach de Porrera com a convidat, va oferir el seu fantàstic VallLlach 2007, un vi que vam trobar que jugava amb l’avantatge de que ja és a punt per al seu consum i que ens va agradar moltíssim.
Però tot sovint quan es visita una fira de vins, apareixen agradables sorpreses com la que vam tenir quan vam estar tastant les noves anyades dels bons vins del Celler Capçanes. Després de tastar els seus coneguts Vall del Calàs i Costers del Gravet, en Francesc Quintana, una de les ànimes del celler, ens va descobrir un pinot noir (sí, pinot noir !) fet a Capçanes. Es tracta d’un vi que prové d’una petita parcel.la on han decidit conrear aquesta delicada varietat. Fidels al caràcter innovador que sempre ha tingut el Celler de Capçanes (recordem el seu vi kosher), ara s’atreveixen amb aquest nou vi, apropant-nos la subtilesa de la famosa varietat borgonyesa amb un resultat molt interessant i que ja en aquesta primera anyada, sorpren per la seva bona qualitat i adaptabilitat a un terreny i a un clima que a priori no és el més adient.
Envinats 
