Archive for the ‘Carinyena negra’ Category

Negre de Negres 2008, Clos del Portal

6 Mai 2011

Segona anyada d’aquest Priorat, elaborat amb raïms provinents de la finca Clos del Portal, a El Molar, on els seus propietaris, Portal del Priorat, han anat recuperant antics costers abandonats, per aplicar des de bon principi el model de viticultura orgànica i donant als terrenys de pissarra, la llicorella, el protagonisme que mereixen.

Aquest Negre de Negres 2008 està elaborat amb els raïms per excel·lència de la zona, Garnatxa i Carinyena, complementats amb Cabernet Sauvignon i Syrah i envellit durant 14 mesos en botes de roure francès.

De color vermell tapat amb vora violàcia, net i brillant. Excel·lent complexitat aromàtica, amb records de fruita negra de bosc (mores), pruna, regalèssia, pebre i també records d’herbes aromàtiques que aporten frescor mediterrània, combinant de manera fantàstica amb la calidesa mineral provinent del terroir. A la boca es presenta fresc i càlid a l’hora, molt sedós i cremós, amb un potencial fruitós meravellós i amb un final llarg i golós que convida a no deixar-lo.

Excel·lent aquest 2008 que, igual que el de l’anyada anterior, serà encara millor i aportarà moltes més sensacions amb el pas del temps.

VallLlach. Tastant Porrera (II)

1 gener 2011

La visita a Vall Llach feia temps que desitjàvem fer-la, sabedors que visitar aquest celler et dóna l’oportunitat d’endinsar-te en els inicis d’aquesta fantàstica època que està vivint Porrera i el Priorat, esperàvem amb il·lusió viure més a prop i conèixer de primera mà tot el procés de vinificació dels seus vins (veure fotos).

I és que – recorrent al símil futbolístic – a Vall Llach han aconseguit crear un dream team del vi :  des d’uns propietaris que han sabut equilibrar amb mesura l’estimació pel poble amb el just reconeixement als pagesos productors sense oblidar el necessari rendiment empresarial, passant per la saviesa de la tradició de qui fa anys que fa vi i, combinant-ho amb la modernitat i noves idees de la joventut, tots plegats aconsegueixen fer possible un projecte d’alta qualitat posant davant de tot la terra i la gent.

Així que, quan l’Albert Costa, responsable enòleg juntament amb el Salustià Àlvarez, ens va convidar amablement a fer-los una visita després del TastaPorrera 2010, els Envinats vam estar molt contents de poder arrodonir un dia perfecte. 

Primer de tot, l’Albert ens va acompanyar a la casa anomenada “La Final”, ubicada al bell mig de la Plaça, on el celler hi té tota l’estructura, maquinària i materials necessaris per a la recepció i elaboració dels seus vins. Allà ens va explicar amb tot tipus de detalls els processos i accions que es prenien per fer de la qualitat, el més alt distintiu del celler. 

Les varietats principals amb què es fan els vins són les característiques carinyena i garnatxa, però també fan ús de merlot, cabernet sauvignon i syrah. Tot prové de diferents parcel·les o trossos de finques de Porrera i voltants. Dels trossos de vinyes centenàries propietat del celler se’n fa el Vall Llach i de les vinyes més noves se n’extreu la producció per l’Embruix. Continuant les bones relacions que sempre han mantingut amb altres propietaris de vinyes centenàries, els compren la producció per destinar-la al seu segon vi, l’Idus, que representa molt fidelment el que seria el vi de la vila de Porrera.

Ens agrada recordar especialment la política de preus que ja des dels seus inicis ha seguit i continua seguint Vall Llach : el respecte pels pagesos que són qui realment treballen la vinya, oferint-los un preu just i adient a la qualitat del que produeixen. Aquesta trobem que hauria de ser una pràctica més habitual al sector i que malauradament no sempre es així. 

El procediment d’elaboració que segueix el celler podríem dir que és tradicional. Es fa la vinificació de cada varietat per separat per més tard continuar amb la maduració en bótes de roure de diferents procedències. És curiós el fet que les sales de bótes on es farà l’envelliment siguin en unes instal.lacions separades, a Cal Valdrich, just atravessat el pont. Es tracta d’un casalot totalment reformat i pensat perquè el repòs i benestar del vi a les botes sigui immillorable. És un cas poc corrent, que de segur deu portar més d’un maldecap tècnic a l’hora de traslladar el vi de lloc.

 Acabades les criances, és quan es fan els diferents cupatges per decidir el destí dels seus vins d’aquella anyada. Primer es fa la tria per definir el primer vi del celler, el VallLlach, més tard es continua amb l’Idus i finalment l’Embruix. És destacable l’ús de bótes de diferents fabricants que ofereixen diferents roures i nivells de torrat. Això permet, per a una mateixa varietat aconseguir diferents acabats i tenir una gama més rica de possibilitats a l’hora de decidir el cupatge final. Durant la visita, l’Albert va ser molt amable i ens va oferir el tast de dues carinyenes (de fet una mateixa) de dues bótes diferents d’on es decidirà el Vall Llach 2009 : tot un privilegi !

Un altre aspecte del celler que el fa únic és l’especial relació que sempre ha mantingut amb Miquel Martí Pol. L’estreta col.laboració del gran poeta amb Lluís Llach, que donà fruits meravellosos en la seva música, ara es fa present a cada racó del celler, inspirant tota la feina d’aquest, des de la recollida fins a l’envelliment de l’Aigua de Llum, passant per  la sala que porta el seu mateix nom. Aquest es un vi que s’elabora a partir d’una petita plantació de ceps de viognier que té el celler, i que deu el seu nom a la memòria del poeta, extret d’un fragment del seu poema Solstici, i que només serà elaborat en les anyades que el celler consideri excepcionals. 

Tot plegat, una visita molt agradable que ens va permetre conèixer un dels millors cellers del Priorat, tant per l’excelent qualitat dels seus vins com per l’autenticitat  i maduresa del seu projecte. Gràcies, Albert.

Tastant Porrera (I)

21 Desembre 2010

Amb ocasió del TastaPorrera celebrat el passat mes de novembre, els Envinats ens vàrem desplaçar des de Girona a aquesta encantadora vila del Priorat, on sempre es un plaer passejar-hi, gaudir de la seva gent, compartir la divertida descoberta dels rellotges de sol amb els més petits i com no, dels seus espectaculars i meravellosos vins. La fira es un moment ideal per a gaudir de tot plegat, convertint Porrera en el marc idoni d’unió entre la gent, la terra i el vi.

Poder conversar amb responsables dels cellers, com l’Albert Costa del celler Vall Llach, la Dominic del Celler Clos Dominic, els cousins vinícoles Marc i Adrià  i amb tants d’altres, així com retrobar companys blocaires com en Jaume, de Vins de Catalunya, amb qui sempre s’aprèn repassant cellers visitats i vins tastats, i d’altres coneguts, aficionats i experts, que venen d’arreu de Catalunya o fins i tot de Castelló de la Plana, es sempre motiu de satisfacció i plaer. Destacaríem que l’alt nivell enològic dels assistents a la fira, la fan encara molt més apassionant i atractiva.

Dels vins que es podien tastar, que n’eren pràcticament la totalitat dels que s’elaboren en el municipi, destacaríem el Roquers de Porrera 2006, del celler de l’Encastell, elegant i potent a l’hora, ple de notes complexes. Un fantàstic Les Eres 2006, del celler Joan Simó, voluminós i madur, elegant i vam trobar que en un punt esplèndid. Una proposta interessant : Les Cousins 2008, del celler Cims de Porrera, fresc i juvenil, ple de fruita i calidesa. El Ferrer Bobet 2007, del celler Ferrer Bobet, un vi que no havíem tingut ocasió de tastar encara i que ens va agradar molt. Del celler Mas Martinet Assessoraments, vam poder tastar un Martinet Bru renovat que, sense perdre la seva rusticitat i potència, ara ens arriba més fi, amb més subtilesa, adaptant-se segurament als gustos del mercat actual.

També ens van oferir a provar, el Martinet degustació nº2, un fantàstic cupatge de syrah i cabernet, amb la garnatxa com a complement, que es una meravella  i que respon a aquesta política d’estudi del sól i de  les varietats del celler per fer vins cada cop millors. El Vinyes Baixes 2007, del celler Clos Dominic, un clàssic ple de complexitat i sinceritat a parts iguals; i l’Idus 2008, del celler Vall Llach, poderós en cos i fruita, amb gran complexitat i elegància, a opinió nostra,  el vi més representatiu de la vila i un dels més característics del Priorat.

 

Una vegada acabada la fira i amb les forces renovades després de dinar, ens esperava una visita desitjada des de feia temps: Vàrem quedar amb l’Albert Costa del Vall Llach per visitar el celler aquella mateixa tarda.

 

Masia Carreras negre 2006

12 Novembre 2010

A la població de Sant Climent Sescebes, a l’Alt Empordà, es troba el celler Martí Fabra Carreras, més concretament a la Masia Carreras, on s’han trobat documents que fan referència a la compra de vinyes datats l’any 1.305, demostració d’una tradició vinícola indubtable al llarg dels segles.

Un celler que fuig de la modernitat, on el propi mas es el fidel reflexa de la rusticitat, on impera el silenci…, on s’elaboren vins honestos i sense enganys. Les seves vinyes tenen edats compreses entre els 50 i 80 anys, i creixen en terrenys àcids de pissarra, pobres en matèria orgànica, suportant la duresa climàtica de la zona.

D’aquests vinyes neix el Masia Carreras, un vi elaborat amb cupatge de Garnatxa i Carinyena majoritàriament, i Ull de llebre, Cabernet sauvignon i Syrah en menor proporció, i envellit durant 18 mesos en botes de roure francès. De color cirera molt tapat, impenetrable, amb vora violeta i llàgrima densa. Aromes complexes i de molt bona intensitat: fruita vermella i negra de bosc, tocs balsàmics, regalèssia, cacau i cafè. A la boca es presenta ampli i potent, carnós i untuós, de recorregut llarg al paladar, amb tanins de qualitat ben presents però gens agressius i un final amb records de fruita madura i tocs de xocolata d’excel·lent persistència.

Escollit com a vi representatiu de la celebració del centenari de la Cambra de Comerç de Girona.

Elegància, qualitat i personalitat extraordinàries. Un vinàs!

 

3a Nit dels Vins de Torroja del Priorat

26 Agost 2010

Aquest passat 21 d’agost els Envinats vam assistir a la 3a Nit dels Vins de Torroja, una mostra completa de tots els vins que ofereixen els diferents cellers ubicats a aquesta vila del Priorat. (veure fotos)

La recepció es va fer la mateixa tarda a l’Hotel Abadia amb la degustació d’un magnífic Trio Infernal 0/3 2008. Allí vam poder compartir unes primeres impressions amb els organitzadors i conèixer companys d’altres blocs de vi com en Jaume, autor de Vins de Catalunya, un interessant bloc on podeu trobar-hi una bona quantitat de notes de cata que ha realitzat en una extensa llista de cellers que ha visitat. Bona  feina, Jaume !

Seguidament, amb l’ajut de vehicles 4×4, els organitzadors ens van oferir una explicació a peu de vinya de les diferents finques que envolten el poble, identificant-les pels seus viticultors i cellers propietaris, així com les característiques climàtiques i de tipus de terreny de les diferents vessants que encerclen la vila. Ens va cridar especialment l’atenció, els costers d’una de les finques de Trio Infernal, amb una plantació molt intensiva de syrah on els ceps, molt junts i sense terrasses, representen un exemple clar de les dificultats per comrear vi al Priorat.

Després de gaudir de les vistes del poble a més de 400m d’alçada, vam traslladar-nos a la magnífica Terrassa de Cal Compte per fer el tast, a cegues, dels vins de la vila. El marc no pot ser més ben triat : des de la mateixa taula de tast, pots gaudir del paisatge d’on prové el vi, com si fessis glops directament de la vinya !

Una bona idea aquesta de proposar el tast professional de manera informal.  Aquest tipus d’events guanyen molta espontaneïtat i permeten una descoberta més sincera de la tipicitat general dels vins locals, més que no pas tastant-los de forma més tècnica i precisa al voltant d’una taula. Però malgrat agradar-nos el format, creiem que el nombre de vins a tastar  (27) va ser una mica excessiu. El tast de més de 15 vins ja suposa un problema per a nosaltres per tal de poder-los valorar de la manera més honesta i correcta possible: o bé te’n deixes alguns, o bé el tast queda distorsionat, i provar i valorar tots 27 que hi havia a la taula va ser complicat.

Cal dir que la majoria de vins tastats no varen presentar defectes significatius, llevat d’un d’ells que presentava unes notes sulfuroses molt accentuades, el que dóna fe de la bona feina que realitzen els elaboradors, però tampoc vàrem trobar vins que ressaltessin de manera significativa per tenir virtuds destacables.

Dit això, resulta compromès destacar algun dels vins tastats ja que sap greu no esmentar-ne d’altres que segurament en serien mereixedors. De tota manera, del tast a cegues a peu de terrassa i a primera impressió, en destacaríem : el Torroja  2008 Vi de Vila i l’Arbossar 2007 del Celler Terroir al límit; el Destrankis 2008 del Celler Aixalà Alcait, que ens va causar molt bona impressió; el Trio Infernal 2/3 del Celler Combier-Fischer-Gerin SL; i l’Elix del Celler Melis; tots ells pel fet de mantenir  un bon equilibri entre fruita i criança i ser fidels a la idea dels vins de poble.

Les notes de tast dels 5 vins que destaquem, són les següents:

Torroja Vi de Vila 2008: Color cirera tapat. Aromes de fruita madura i espècies. Excel·lent integració de la cremositat i torrats del roure amb la fruita. A la boca tornen els sabors de fruita madura, combinats amb bona carnositat i potencia i tocs minerals.

Arbossar 2007: Color cirera i vora grana. Aromes de fruita madura, torrats del roure, records de fruits secs, terra humida. A la boca es carnòs i complexe, astringent, amb bona estructura.

Destrankis 2008: Color cirera intens i vora robí. Aromes de fruita vermella confitada, tocs de xocolata. A la boca és estructurat, fruitós i fresc, amb bona acidesa i llarg postgust. Molt expressiu.

Trio infernal 2/3: Color cirera tapat. Aromes de fruita madura, terròs i mineral.  A la boca és potent i complexe, amb molt bon final.

Elix: Color cirera tapat. Aromes de fruita de bosc, terra humida i espècies. A la boca és potent i carnós, mineral.

La vetllada va continuar a la piscina pública de Torroja on es va fer un nou tast obert al públic en general i on vam poder conversar amb la gent dels diferents cellers i retrobar les nostres famílies per comentar les sensacions d’una intensa tarda de vins.

Una fantàstica jornada, de qualitat i ben preparada que vam poder gaudir gràcies a la il.lusió i a l’esforç de tots els viticultors del poble i al suport de l’Ajuntament de Torroja representat pel seu alcalde, Jordi Aixalà. Bona feina!

Esperem retrobar-nos en la propera edició.

Carles Ovide i Dani Coll

Falset i 4rt Tast amb Llops

7 Juny 2010

Com ja anunciàvem, el passat dia 1 de maig ens vàrem acostar a Gratallops per tal d’assistir, dintre dels actes de la 15a Fira del Vi de Falset, al 4rt Tast amb Llops (veure fotos), acte que té com a finalitat donar a conéixer i promocionar els vins del poble de Gratallops, on es tracta de posar de relleu la personalitat dels vins elaborats amb raïms que procedeixen única i exclusivament d’aquest municipi. De fet, als cellers ja els hi està permés etiquetar els seus vins amb el nom del poble com a element diferencial.

Els cellers que participaven i dels que vàrem poder tastar els seus vins de la collita 2008, molts d’ells encara per embotellar, van ser: Celler Alvaro Palacios, Sara i René Viticultors, Celler Ripoll Sans, Celler de l’Abadia, Celler Cecilio, Clos Mogador, Saó del Coster, Clos i Terrasses i Clos Figueres; i com a cellers convidats: Celler Vall.llach de Porrera, Celler Descendientes de J. Palacios del Bierzo, i Celler Oremus d’Hongria.

Tot i el gran potencial que endevinem en la majoria dels vins tastats, com era previsible (essent de la collita del 2008) a la majoria els manca encara almenys un parell d’anys d’ampolla per demostrar les seves qualitats de grans vins que s’espera d’ells. I és que potser l’única crítica que es pot fer a aquests tipus d’events tant enriquidors pel món del vi és que tastar a l’avançada està molt bé i és molt interessant, però creiem que sempre s’hauria de fer proposant també la comparació amb el mateix vi però ja acabat. Això és : amb la seva versió o anyada ja òptima per al consum. D’altra manera, al tastador li pot quedar una sensació de desencís o de desconcert i es fa molt difícil valorar ‘allò que podrà ser’. És per això que, sincerament, no vam ser capaços d’identificar trets comuns en els vins tastats per diferenciar-los als d’altres pobles de la zona. Segurament, una anàlisi més detallada, en condicions més controlades (en un local amb diferents copes, sense la calor de l’exterior, amb temperatures correctes,…) i feta per professionals més ensinistrats que no pas nosaltres, pot portar a una diferenciació dels vins de poble, però nosaltres aquella tarda no la vam saber trobar.

De tots els vins tastats, nosaltres destacaríem el Canyarets 2008 de Fredi Torres, del Celler Saó del Coster per la seva sinceritat de plantejaments apostant per la carinyena negra, l’especialitat que segons en Fredi s’adapta i representa millor el terreny del Priorat. Un vi que encara no ha comercialitzat però que sens dubte caldrà tenir molt en compte quan estigui llest. També ens va agradar força el Clos Clara 2008 del Celler de l’Abadia, un copatge de garnatxa (40%), carinyena (40%), syrah (10%) i cabernet sauvignon (10%) amb una fruita fantàstica i promesa d’integració de la fusta amb un parell d’anys d’ampolla. També un celler interessant a seguir.

La resta de propostes, totes interessants i amb gran qualitat, però sense sorpreses destacables i necessitant força temps d’ampolla per poder brillar i gaudir-ne. Comentar que fora de la mostra de vins de poble,  el Celler VallLlach de Porrera com a convidat, va oferir el seu fantàstic VallLlach 2007, un vi que vam trobar que jugava amb l’avantatge de que ja és a punt per al seu consum i que ens va agradar moltíssim.

A banda d’aquesta trobada, vam aprofitar el viatge per fer una ullada a la Fira de Falset on vam poder tastar algunes coses interessants. Per exemple, Clos Dominic Vinyes baixes, un vi d’un celler que ofereix vins que encara no havíem pogut tastar i que ens va fer molt bona impressió, mereixent una cata més acurada. No vam deixar escapar la possibilitat de provar noves anyades de vells coneguts com el Dido 2008, Martinet Bru, Cruor,… tots seguint la línia de la qualitat de les DOs Priorat i Montsant.

Però tot sovint quan es visita una fira de vins, apareixen agradables sorpreses com la que vam tenir quan vam estar tastant les noves anyades dels bons vins del Celler Capçanes. Després de tastar els seus coneguts Vall del Calàs i Costers del Gravet, en Francesc Quintana, una de les ànimes del celler, ens va descobrir un pinot noir (sí, pinot noir !) fet a Capçanes. Es tracta d’un vi que prové d’una petita parcel.la on han decidit conrear aquesta delicada varietat. Fidels al caràcter innovador que sempre ha tingut el Celler de Capçanes (recordem el seu vi kosher), ara s’atreveixen amb aquest nou vi, apropant-nos la subtilesa de la famosa varietat borgonyesa amb un resultat molt interessant i que ja en aquesta primera anyada, sorpren per la seva bona qualitat i adaptabilitat a un terreny i a un clima que a priori no és el més adient.

Carles Ovide i Dani Coll.