Tast 28 de Maig : Mediàtics

L’endemà de la consecució de la 3a copa del Barça (visca!), per cel.lebrar-ho vam fer una nova trobada d’Envinats.

En aquesta ocasió, en Jaume i en Joan ens van proposar un tast basat en vins fets per cellers propietat de personatges mediàtics o famosos, però no precisament per ser-ho en l’àmbit del món del vi. (veure fotos)

Al marge dels comentaris o opinions que cadascú pot tenir al voltant d’aquest fenòmen, sobta força trobar gent tan diversa i diferent com el Carlos Sainz, Joan Manel Serrat, José Ortega Cano, Imanol Arias, Emilio Aragón o en Lluís Llach, tots ells relacionats per ser propietaris o el.laboradors de vi.

Els vins, per ordre en què foren tastats, van ser :

Basa 2008. Compañia de vinos Telmo Rodríguez. D.O. Rueda
Famós propietari o soci de la bodega: Carlos Sainz
85% Verdejo, 5% Sauvignon Blanc i 10% Viura.
Vi jove. Groc palla verdós. Net en nas, fonoll, fruita fresca, notes fruites exòtiques. Lleuger, fresc, aromàtico, final varietal amb agradable deix amarg.

Clos Maria 2007. Mas Perinet. D.O. Montsant
Famós propietari o soci de la bodega: Joan Manel Serrat
63% Garnatxa Blanca, 17% Xenin, 14% Muscat gra petit i 6% Macabeu. 9 mesos en bótes de roure francès.
Groc palla d’intensitat mitja. Gran complexitat aromàtica amb registres de flors i fruits secs matisats per notes fumades cedides durant la criança, les quals s’han harmonitzat amb la mineralitat de la pissarra. Untuós i amb volum, és a la vegada fresc i persistent amb un final de llarg recorregut.

Matarromera Crianza 2004. Matarromera S.L. D.O Ribera del Duero
Famós propietari o soci de la bodega: José Ortega Cano
100% Tempranillo. 12 mesos en bótes de roure americà (65%) i francès (35%)
Roig picota amb ribets violacis. Aromes primaris varietals de fruites negres madures. Torrefactos, café, cuir i cacau. Saboròs, corpulent. Final llarg.

Cepa 21 2006. Cepa 21. D.O. Ribera del Duero
Famós propietari o soci de la bodega: Imanol Arias
100% Tempranillo. 14 mesos en bótes de roure francès i americà.
Picota amoratat. Fi i elegant, fruita fresca madurada, espècies, fustes aromàtiques, mentolats, toffee. Ampli, intenso, bons tanins, equilibrat.

Arzuaga crianza 2005. Bodegas Arzuaga. D.O. Ribera del Duero
Famós propietari o soci de la bodega: Amaya Arzuaga (dissenyadora)
90% Tempranillo, 5% Cabernet Sauvignon i 5% Merlot. 16 mesos en bótes de roure francès majoritàriament i americà.
Vermell brillant i pur i viu. Aromes a fruites ben madures. Suau i equilibrat, amb tanins dolços però presents, que donen gran persistència.

Martué 2006. Bodegas Martué La Guardia (Toledo). D.O. Vino de La Tierra de Castilla.
Famós propietari o soci de la bodega: Emilio Aragón
38% Tempranillo, 29 % Cabernet Sauvignon, 28 % merlot i 5% syrah. 7 mesos en bótes de roure francés i americà.
Vermell sirera. Bon contrast de fruita madura i fusta. Records de fruita en compota, anisats, sotabosc.

Finca Élez crianza 2004. Manuel Manzaneque. D.O. Finca Élez.
Famós propietari o soci de la bodega: Manuel Manzaneque (director teatral)
65% Cabernet Sauvignon, 20% Merlot i 15% Tempranillo. Bótes de roure francès.
Color Rubí granate intens i brillant. Pruna, cireres, records de gerds i espècies i herbes. Boca amplia i saborosa amb tanins fruitosos i dolços. Cacaus i a toffes. Bon equilibri amb la fusta.

Caliza 2005. Pagos de família Marqués de Griñón. D.O. Dominio de Valdepusa (Castilla-La Mancha)
Famós propietari o soci de la bodega: Carlos Falcó (Marqués de Griñón)
Petit Verdot i Syrah. 10 mesos en bótes de roure.
Color cirera fosc de capa alta. Amb una presència densa. Fruita negra madura, notes de cacau, torrats. Potent, dens, llargo i al final denota la seva graduació.

Embruix 2006. Celler Vall Llach. D.O. Priorat
Famós propietari o soci de la bodega: Lluís Llach
30% Carinyena, 30% Cabernet Sauvignon, 25% Garnatxa, 10% Syrah i 5% Merlot. 16 mesos en bótes de roure francès.
Vermell intens. Presenta aromes complexes de fruita roja madura, amb matisos d’herbes i minerals. Ple, saborós i de gran persistència.

Jaume Ollé i Dani Coll.

Venta La Ossa 2006

Clar exemple de com de bé s’estan fent les coses per la “ancha Castilla”, on fins no fa massa els vins eren el·laborats a granel sense gaires miraments.

El celler Mano a Mano, situat a El Provencio, a la província de Cuenca, el·labora aquest vi provinent de vinyes de Tempranillo de més de 40 anys, amb petites aportacions de Merlot i Petit Verdot, fugint de les normes que imposa la DO La Mancha per tenir la categoria de VT de Castilla, aconseguint un vi d’estil modern, madur i ple de fruitositat, amb etiqueta de cert to humorístic (per dir alguna cosa), que ajuda a que la nostra memòria el recordi quasi sense voler-ho.

De color cirera molt tapat. Aromes complexes on destaca la fruita molt madura, amb notes cremoses de cacau, xocolata i licors. En boca es saborós i potent, amb bon cos, gens varietal per tenir un 85% de tempranillo, molt fruitós i extremadament golós, amb un final que perdura de manera fantàstica.

En definitiva un vi dels que deixa empremta (prescindint de l’etiqueta), molt recomanable tan per la seva qualitat com pel seu preu, que volta els 15 euros.

Vagi vi.

Carles Ovide

Dido Blanc

Després dels seus coneguts negres Dido i Venus, el celler Venus La Universal (Sara Pérez i René Barbier), ara ens ofereix Dido Blanc : un blanc que aconsegueix mantenir la frescor dels cítrics i fruita blanca amb tocs de fruits secs i amb un fons mineral, característic també dels seus germans negres.

Amb una composició de macabeu i garnatxa blanca, una criança de 4 a 5 mesos en bóta, és de color groc palla amb alguns reflexos verdosos. D’estructura lleugera, en nas es presenta molt fresc amb notes de fruita blanca, tropical i cítrica. La garnatxa blanca sembla donar-li més complexitat al nas, aportant aromes de fruits secs. El seu pas per bóta, sense fer-se excessiu, l’afina donant-li un punt d’aromes de rebosteria. En boca, a la frescor esperada de la macabeu, s’hi afegeix la suntuositat de la garnatxa i la mineralitat característica del terreny de la DO.

Un molt bon vi que segueix l’estela del seu homòleg negre : bona qualitat a bon preu.

Dani Coll

Vinyes dels aspres

 

Si hi ha un lloc on el vent perfili el terreny i condicioni definitivament el sòl, aquest és l’Empordà. La tramuntana, s’ajunta amb els terres eixuts, pissarrencs i granítics de Cantallops per donar a les varietats tradicionals de la zona (garnatxa negra i blanca, carinyena) la seva màxima expressivitat aconseguint un raïm únic.

A tot això, si hi afegim l’experiència i passió d’en David Molas de Vinyes dels Aspres, el resultat són uns vins de gran qualitat.

Els seus vins tenen tots un caràcter i una personalitat que els fa únics :

El Blanc dels Aspres és una garnatxa blanca magnífica, un exemple clar de fins on poden arribar les nostres varietats autòctones. Té com a particularitat que ha fet la fermentació en bóta nova, per més tard proseguir la seva criança 7 mesos més.

El jove Oriol, és un producte fresc, molt agradable per ser consumit al moment, però la seva qualitat li permet fins i tot una certa guarda.

El Negre dels Aspres, amb garnatxa negra, carinyena i cabernet sauvignon, és un criança que representa perfectament el caràcter del terreny de la zona, amb ceps de baixa producció que donen una alta concentració tànica i mineral. És un vi amb cos i caràcter, al qual els seus més de dos anys de criança l’han enriquit mantenint la seva fruita i tipicitat. Vam tastar el 2004 i el vam trobar en moment òptim de consum.

Des del 2004, també s’el.labora el S’Alou. Una evolució del Negre dels Aspres i que amb la selecció dels millors ceps de la millor finca (del mateix nom), s’aconseguix un vi més arrodonit i refinat. Es tracta del primer vi del celler.

Però potser el que crida més l’atenció de tots els productes de Vinyes dels Aspres són els seus dolços. Tots dos fets sense afegir alcohol en cap moment del seu procés. Deixant que sigui la pròpia fermentació natural de la garnatxa roja la que aporti aquest component. Tan el Vi de Panses, fermentat en tines metàl.liques durant mesos, com el Bac de les Ginesteres, amb una evolució impressionant de 54 mesos (!) a sol i serena, esdevenen dolços magnífics, únics.

Tot plegat, uns vins ben fets i fidels al terreny i que fan de la recuperació i manteniment de les nostres varietats tradicionals de garnatxa i carinyena, la seva singularitat. Un exemple clar de que el nostre país és una zona privilegiada de vins que cal saber gaudir i sentir-se’n orgullós.

Dani Coll

GiroVi 2009

Un any més, s’ha cel.lebrat el GiroVi 2009, l’interessant concurs de vins i caves de Catalunya que l’Agustí Encesa, fundador de l’Escola de Tastavins del Gironès, organitza anualment des del 1996.

Tot i que alguns de nosaltres ja hi hem assistit altres anys de forma individual (veure GiroVi 2008), aquest any vam assistir-hi tots plegats, com els Envinats.

(Veure fotos dels Envinats al GiroVi 2009)

El concurs va transcòrrer com cada any, fent el tast dividit per diferents categories (blancs joves, blancs amb bóta, negres joves, negres criança, caves, dolços,…), en diverses taules de tastadors on cada taula decidia els tres millors vins valorats segons la seva aparença, aroma i gust. En acabar el tast, es va procedir a anunciar els diferents guanyadors de cada taula i tot seguit vam poder sopar plegats, aprofitant per compartir els diversos vins participants entre les taules i també per contrastar opinions.

El concurs va comptar amb la presència de diferents personalitats polítiques i del món del vi català, a destacar especialment, la presència durant una estona de Josep Roca qui va voler col.laborar així amb la cel.lebració de l’acte.

Un aspecte remarcable d’aquest concurs és el gran nombre de tastadors i la seva diversa procedència, la qual va des de la presència de professionals experts fins al simple afeccionat, compartint tots ells – això sí – la passió pel vi i la seriositat en les seves valoracions.

Segons el meu parer, aquesta és una molt bona manera d’entendre el món del vi fet a Catalunya : valorant-lo i qualificant-lo no només pels més experts sommeliers, sino també pel gran públic, qui en definitiva és qui l’haurà de consumir i gaudir en darrera instància.

Consulteu els diferents guanyadors de cada categoria a la pàgina web oficial del GiroVi.

D’altra banda, com sempre intentem fer els Envinats, vam aprofitar per fer nous amics (com la Jordina del Celler Martín Faixó i en Roger de Celler Roger Rius) i retrobar-ne d’altres (com l’Alfons Petit i l’Anna) passant una estona molt agradable al voltant de copes de vi.

Llarga vida al GiroVi !

Dani Coll

Tast 17 de Març: Varietals

Vins varietals! Aquesta ha estat la proposta dels envinats Enric i Marc.

Ep! I a cegues! Per anar esbrinant les característiques de cada varietat sense influències d’etiquetes. Un fantàstic exercici que ens ha descobert una cosa molt clara: No es tant fàcil com sembla!

(Veure Fotografies del tast)

Les varietats proposades vàren estar les següents: Garnatxa, Malbec, Cabernet Sauvignon, Mencía, Ull de Llebre, Merlot, Monastrell, Sirah i Prieto Picudo.

Sense tenir cap més pista que la del propi vi a la copa, la maquinària sensorial es posa a treballar més agudament, intentant rebre les característiques pròpies de cada varietat. I al final de l’exercici, com es normal, es va fer la valoració pertinent dels encerts que s’havien obtingut a l’hora de dictaminar si el vi tastat era d’aquella o altra varietat, i francament, no vàrem estar massa fins !!

A manera de conclusió, ens va semblar que les característiques de cada varietat queden sumament modificades depenent d’aspectes com la zona, la vinificació, la criança, etc. i que fan que les particularitats de cada raïm quedin disminuides o enmascarades en més o menys mesura.

Els vins tastats vàrem ser aquests:

Tres Picos 2007 (Garnatxa): DO Campo de Borja. Bodegas Borsao, SA. Color cirera intens amb ribet violaci. Aromes de fruita vermella amb certs tocs florals. Bona estructura, tanins dolços i agradables amb un final sedòs i equilibrat.

L’Ame 2005 (Malbec):Vi de la Tierra de Castilla. Celler Alto Landon, situat a la província de Cuenca. 12 mesos de criança en botes noves de roure francés. Vi de color cirera intens amb aromes concentrades de fruites vermelles. Molt bona estructura i integració de la fusta amb la fruita, amb tocs de vainilla. En boca es fresc, amb final fruitòs i agradable.

Ochoa 2004 (Cabernet Sauvignon): DO Navarra. Bodegas Ochoa, SA. Vi de color cirera picota i vora teula. Aromes de llarga criança en fusta, cuir i tabac, amb matisos de fruita madura. Tanins potents i secants i postgust llarg.

Finca La Cuesta 2005 (Mencía): DO Bierzo. Bodegas Luna Beberide, SL. 16 mesos de cirança en botes de roure francés i americà. De color cirera tapat amb vora grana. Aromes de fruita madura amb molt bona integració de la fusta. En boca es potent amb tanins madurs i postgust llarg.

Muruve 2004 (Tempranillo o Tinta de Toro): DO Toro. Bodegas Frutos Villar, SL. Criança de 9 mesos en botes de roure americà principalment i en menys proporció en roure francès. De color cirera brillant i vora teula. Aromes a fruites del bosc. Equilibrat, amb bon cos i acidesa però poca persistència en boca. Hi ha Toros molt millors.

Clos Mont-Blanc 2004 (Merlot): DO Conca de Barberà. Celler Concavins, SA. Criança d’11 mesos en botes de roure americà. De color cirera picota i vora teula. Fruita molt madura amb poc encert en la integració de la fusta, en definitiva poca cohesió entre les dues. Tanins per pulir que en boca porten records aspres. Decebedor!

Juan Gil 2006 (Monastrell): DO Jumilla. Bodegas Juan Gil. 12 mesos de criança en botes de roure francès. De color cirera brillant i net, amb vora violàcia. Aromes de fruita vermella confitada i notes fumades de la fusta. Recorregut fruitòs i golòs. Tanins agradables. En boca es equilibrat, fresc, fruitòs i persistent.

Enrique Mendoza 2005 (Sirah): DO Alicante. Bodegas Enrique Mendoza. 11 mesos de criança en botes noves de roure francès. Cirera tapat amb ribet grana. Aromes florals i de fruita vermella confitada. Records de regalesia i vainilla. Bona estructura, amb tanins dolços i final golòs.

Pago de Valdemerina 2006 (Prieto Picudo): Vinos de la Tierra de León. Bodegas Villacezán, SL. 12 mesos de criança en botes de roure francès i americà. Color cirera picota, capa alta i vora violàcia. Aromes de fruita vermella i tocs florals. Fusta ben integrada, amb records balsàmics. En boca es fresc i potent, amb molt bona acidesa que ajuda a una major persistència de gust.

Salut i bon vi!

Carles Ovide

Montsant!

Jove Denominació d’Origen constituïda al 2002, amb vins d’una qualitat excel·lent, comparable sense complexes als cotitzats Priorats, i a preus més assequibles que aquests últims, que els fa més atractius per a molts consumidors.

Finca l’Argatà i Dido, ambdòs de l’anyada 2006, són els últims vins que he tastat darrerament, tot i no ser la primera vegada que els tastava, donant-me bona fe del que ja tenia molt clar: a Montsant fan vins formidables!

Finca l’Argatà 2006: Cupatge de Garnatxa, Syrah, Cabernet Sauvignon i Carinyena. Criança de 12 mesos en botes de roure francès i americà. De color cirera tapat, vora grana i aspecte untuòs. Amb records de fruita negra madura, cremòs i gras, complexe. Un pèl evolucionat. Carnòs, dels que omple la boca, saboròs i llarg. Convenient decantar-lo una horeta o dues abans de consumir-lo.

Dido 2006: Cupatge de Merlot, Garnatxa i Cabernet Sauvignon i curta criança en roure. De color cirera intens i llàgrima untuosa. Molt de cos, aromes de fruita vermella madura amb notes minerals i florals, molt ben conjuntades amb la cremositat del roure. En boca té una entrada potent però elegant i amb sensació de frescor, amb final llarg i persistent. Magnífic.

Apa, salut i bon vi!!

Carles Ovide

Pas Curtei 2006

Quan parlem del Penedès, estarem tots més o menys d’acord en que parlem d’una terra de vins blancs i zona de reconeguda fama mundial pels seus vins espumosos, el Cava, el qual té la seva pròpia DO. Però quan et trobes amb un vi com el Pas Curtei, deixes enrera molts prejudicis sobre aquesta zona i te n’adones que al Penedès sempre s’han fet bons vins negres.

El Pas Curtei és el segon vi del Celler Alemany i Corrió, situat a Vilafranca del Penedès, elaboradors del conegut Sot Lefriec. Cupatge de Merlot, Cabernet Sauvignon i Carinyena i criança en botes de roure francès. De color cirera molt intens i vores violàcies. Aromes de fruita madura, pebrot vermell i certs records de cacau, amb notes torrades i cremoses (vainilla) del roure. A la boca es potent, amb notes potser massa alcohòliques, però amb tanins secants i elegants i amb final saboròs i llarg.

Un bon vi que val la pena tenir en compte, amb bona relació qualitat/preu.

Salut!

Carles Ovide

Fòrum Gastronòmic 2009

Aquests dies s’està cel.lebrant el Fòrum Gastronòmic 2009 a la ciutat de Girona i alguns dels Envinats no ens hem pogut resistir a la temptació de fer-hi una passejada.

L’oferta és bastant gran i els diferents tallers i actes que s’hi fan interessants. A banda de tot el que pot interessar al sector professional de l’hosteleria, també hi ha un important gruix d’expositors que ofereixen els seus productes al públic general. Entre ells, cellers i distribuïdors de vins de les DOs catalanes i algunes d’estatals.

Tot passejant, vam aprofitar per xerrar una estona amb en David Molas, propietari i ànima mater del conegut celler de la DO Empordà, Vinyes dels Aspres.

Durant l’interessant conversa que vam tenir amb ell, vam poder tastar els seus vins. Tots pensats i el.laborats seguint el criteri que més ens agrada : ser fidel a la terra i els ceps que tenim a casa nostra. Garnatxa negra i blanca, samsó formen part de l’essència dels seus vins, tot i incloure cabernet sauvignon, merlot i sirah en algun dels cupatges.

Uns vins engrescadors : Blanc dels Aspres (garnatxa blanca fermentat en bòta), Oriol (el jove amb cupatge de CS, ull de llebre, garnatxa negra i samsó), Negre dels Aspres (16 mesos de fusta. Cupatge de CS, garnatxa negra i samsó), S’Alou (el més complexe i afinat. Amb 16 mesos en bòtes noves. CS, garnatxa negra i samsó a parts iguals i un 10% de Syrah). I dos vins dolços molt especials : Vi de panses (garnatxa roja 100%) un dolç deixat fermentar de forma natural, sense alcohol afegit i que, tal com diu el seu nom, és com fer un mos de panses a cada glop i Bac de les Gineteres (garnatxa roja 100%) de gust més intens i llarg que l’anterior, segurament per la seva peculieritat d’haver estat fins a 54 mesos (!) a la intempèrie. Una bona experiència i que caldrà repetir per tastar-los en millors condicions al seu celler de Cantallops.

I seguint la nostra ruta, no ens vam poder estar d’aturar-nos a l’stand del Celler Martín Faixó. El culpable, un dels vins que més ens agraden de la DO Empordà (tant a en Carles com a mi) : Cadac 2005.

Ben acompanyats (com podeu veure a la foto), vam poder tornar a tastar la mineralitat d’aquest vi fet a les vinyes que el celler té a prop de Cadaqués, on aconsegueixen transmetre el torment dels ceps pel vent i pel sòl de pissarra als seus vins.

Tot plegat, una jornada ben aprofitada, no trobeu ?

Dani Coll.

Tast al Magatzem del Pont

Més d’un cop hem comentat que compartir l’afició de tastar vins amb els amics és fins i tot millor que el plaer d’assaborir-los, i quan es té la sort de tenir a prop llocs com El Magatzem del Pont on es pot comprar i ser aconsellat per bons professionals com la Linda i el Néstor, la suma és perfecta. (Veure fotos)

En aquesta ocasió, els Envinats ens vam desplaçar a la magnífica sala de cata que Destil.leries Gerunda disposa al costat de la botiga, on la Linda ens va proposar fer un tast a cegues de set vins de la DO Ribera del Duero. Un exercici que practiquem poc i que és molt recomanable ja que permet un acostament més sincer al tast, alliberant-nos dels possibles prejudicis i influència que podem tenir pels noms i etiquetes i que facilita així la concentració en els nostres sentits a l’hora de valorar el que bevem.

Tot i compartir la mateixa DO, els vins del tast podríem dir que tenen força diferències entre sí, fins i tot radicals en alguns casos. Els vins tastats -i en aquest ordre- foren :

Fescenino 2007. Tinta del país. 10 mesos criança.
Un vi que tots plegats trobàrem molt més jove que no pas els 10 mesos de bóta que indica la nota de tast de la seva etiqueta. De color viu i brillant, amb tons violacis. Fruitositat sense complexes i excel.lent frescor, amb un pas lleu per bóta (imposible que siguin els 10 mesos indicats en etiqueta) que li proporciona el cos suficient, sense que les virtuts de la joventut es vegin alterades.

Emilio Moro Finca Resalso 2006. Tinta fina. 4 mesos roure francès Allier.
De color viu amb ribet rubí. Certa evolució, fruita de bosc, tocs herbacis i minerals. Tanins secants. Amb més pes i cos que l’anterior.

Cóndita 2006. Tempranillo. Criança de 14 mesos roure francès i americà.De color cirera tapat i ribet amb tonalitats violàcies de certa juventut. Fruita vermella madura, notes de xocolata i regalèssia. En boca es potent amb tanins secs però madurs. Molt més complexe que els dos anteriors. Un molt bon vi que tots estiguerem d’acord té una relació qualitat-preu molt bona comparada amb el seu germà gran Mauro.

Pago de los Capellanes Crianza 2006. Tinto fino 90%. Cabernet Sauvignon 10%. 12 mesos de roure francès.
Un vi molt conegut i que molts havíem tastat en d’altres ocasions trobant-lo excel.lent, aquest cop el trobàrem força tancat. Fou una sorpresa trobar-lo tan poc expressiu en nas. En boca, molt millor. Fruita encara present i ben ensamblada amb la fusta i amb tocs minerals.

Astrales 2006. Tinto fino. 18 mesos de barrica.
De color roig picota força tapat. Un vi amb cos, imponent. Amb una presència de fusta molt evident tant en nas com en boca però identificant-hi encara fruita. Sotabosc, xocolata, torrats.

Abadia Retuerta Selección Especial 2004. Tempranillo, Cabernet Sauvignon, Merlot. 18 mesos de fusta.
El vi més evolucionat dels que vam tastar. De capa alta amb ribet ataronjat. Forts aromes provinents de la criança en fusta al primer moment que vam reduint-se en deixar-lo reposar. Fruita vermella madura amb un predomini clar del seu pas pels 18 mesos de barrica en forma d’aromes fumats, notes de tabac.

Valduero 2003. Tinta fina. 15 mesos de bota.
Un clàssic de Ribera del Duero. Predomini dels aromes aportats per la fusta sobre una minvant fruita, tot i que encara hi és present.

Des d’aquí el nostre agraiment a la Linda pels seus comentaris savis i sincers, intentant en tot moment utilitzar un llenguatge planer i entenedor i deixant que cadascun de nosaltres anessim descobrint o opinant sobre els diferents vins tastats.

Carles Ovide i Dani Coll